L’electrificació avança ràpidament en tots els àmbits, personals i industrials. Simultàniament, el sistema elèctric viu episodis de tensió com l’apagada massiva del 28 d’abril de 2025 o la saturació actual de la xarxa, de més del 80%.
Aquests fets evidencien la necessitat de reforçar el sistema i accelerar el desplegament d’instal·lacions d’acumulació energètica. L’emmagatzematge s’ha convertit en un pilar estratègic per a la transició cap a un model energètic renovable, sostenible i resilient. Les bateries —des de les solucions estacionàries actuals fins a les tecnologies emergents— exerceixen un paper decisiu en la gestió de la demanda, l’estabilitat de la xarxa i la integració massiva de renovables.
És en aquest context que les Oficines de Transició Energètica van dur a terme la jornada “ENERGIA SENSE LÍMITS: EMMAGATZEMATGE I AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA”, amb les ponències de Dani Pérez (director d’innovació i estratègia de Km 0), Pedro Gómez-Romero (professor investigador del CSIC) i Victòria Ferrer (directora del Gremi de Recuperadors de Catalunya), que van oferir el passat dijous 29 de gener, una visió completa del passat, el present i el futur del sector: aplicacions, riscos, reciclatge i innovació científica.
- Les bateries com a motor de la transició energètica
Segons en Dani de KM0 Energy, el mercat europeu de bateries està en plena expansió gràcies a tres factors clau:
• Reduccions significatives de preu (fins a 1/3 en relació a anys anteriors)
• Tecnologia madura i provada, amb el LFP com a referent en seguretat, estabilitat tèrmica i vida útil
• Nous programes d’ajudes i subvencions, com RENOINN, RENOVAL o SEPIDES
Les instal·lacions BESS cal fer-les amb rigor donats els riscos que poden comportar, no obsant, aporten un ventall ampli d’avantatges:
• Securització energètica i econòmica. Segons laregulació, els sistemes de bateria han de comptar amb múltiples capes de protecció:
o Prevenció: BMS, monitorització de temperatura i sistemes de ventilació
o Detecció: sensors de gas, fum i alertes en temps real
o Mitigació: extinció específica, alliberament de gasos, cubetes de retenció
o Resposta: protocols d’emergència i coordinació amb bombers
• Reducció de pics de potència i estabilitat en el subministre elèctric
• Desplaçament d’excedents poc remunerats per les comercialitzadores
• Reducció d’emissions
• Optimització operativa - Les bateries del futur: innovació i noves tecnologies
L’investigador Pedro Gómez-Romero ofereix una panoràmica completa sobre les línies de recerca actuals i les tecnologies emergents que marcaran les dècades vinents.
Per què cal innovar? Noves químiques i tecnologies en desenvolupament
La dependència del liti i l’augment del seu preu condicionen la futura descarbonització.
Tot i les enormes baixades de cost en la darrera dècada, l’evolució futura depèn tant de la tecnologia com de la disponibilitat minera.
Zinc (Zn-ion, Zn-air), és una tecnología en procés de maduració, però que pot tenir un impacte considerable. Poden resultar bateries econòmiques i segures, limitades en potència o vida útil
Per altre banda, les bateries de Mg, Al, Ca; tot i que encara en fase inicial de recerca, però sent materials més abundants, obra un nou ventall d’oportunitats.
A més, el futur inclou altres enfocaments com:
• Supercondensadors i solucions híbrides bateries–supercondensadors, que combinen alta energia i alta potència simultàniament.
• Bateries de flux redox, amb electrodes “en dissolució”, adequades per a grans instal·lacions estacionàries.
• Nanopastes i dispositius “flowable”, basats en materials actius que poden circular, amb potencial per a gran emmagatzematge distribuït. - El repte del reciclatge: disseny, riscos i capacitat
Finalment, la Victoria Ferrer va tancar les ponències exposant les grans dificultats que els gestors de residus afronten actualment, derivades de l’increment d’ús de bateries i la diversitat dels seus dissenys. Alguns factors crítics destacats son:
Disseny i materials
• Carcasses d’alumini amb alta eficiència, però sensibles als cops i amb risc d’ignició.
• Complexitat del desmuntatge i tractament, que condiciona el procés de reciclatge.
• Variabilitat de materials i components, degut als diferents criteris en la fabricació de l’equip.
Solucions proposades pel sector
• Implantació d’etiquetes RFID per identificar bateries en circuits de recollida i a plantes de tractament, utilitzant arcs de detecció similars als ja existents per radioactivitat.
• Implementació del Passaport Digital de bateries, obligatori a partir de 2026–2027.
Falta de capacitat de tractament
Actualment no hi ha prou plantes per gestionar el volum creixent de residus, fet que obliga a exportar-los a països com Alemanya o Bèlgica, els quals també comencen a saturar la seva capacitat. S’espera que amb el passaport digital, hi hagi una major informació i en conseqüència, procediments específics per recuperar els components de les bateries en desús.
Cap a un ecosistema d’emmagatzematge robust, segur i diversificat
De l’anàlisi conjunta s’extreuen diverses idees clau:
1. Les renovables no podran créixer de manera estable sense un desenvolupament paral·lel de l’emmagatzematge energètic en totes les escales: curt, mitjà i llarg termini.
2. Les bateries actuals (LFP i NMC) ja ofereixen un alt nivell de seguretat i maduresa, però cal continuar avançant en regulació, bones pràctiques i formació dels operadors.
3. Els reptes del reciclatge i la seguretat a plantes exigeixen innovació en traçabilitat (RFID), disseny del producte i major capacitat de tractament.
4. Diversificar materials i tecnologies —més enllà del liti— és imprescindible per garantir sostenibilitat, autonomia i competitivitat.
5. La col·laboració entre indústria, recerca i recuperadors, serà clau per desplegar un model d’emmagatzematge capaç de donar resposta a les necessitats energètiques del futur, i garantir l’economia circular.
Comments are closed