Catalunya baixa per primer cop del nivell d’emissions de 1990 i posa el focus en els CAE
Una eina perquè les empreses accelerin la descarbonització
La constatació de que Catalunya s’ha situat per primera vegada per sota del nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de 1990 ha marcat un punt d’inflexió en el debat climàtic del país. Segons l’estimació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), el 2023 es van emetre 38,37 milions de tones de CO₂ equivalent, un 5,5% menys que el 2022 i un 0,9% per sota del 1990.
Des del Baix Llobregat, aquesta fita s’ha llegit no només com una bona notícia, sinó com un avís: caldrà mantenir i accelerar el ritme de reducció per complir objectius europeus i internacionals. Aquesta idea va planar també sobre la jornada “Com poden les empreses convertir l’eficiència energètica en estalvi?”, celebrada el 18 de desembre a l’Oficina de Transició Energètica de la Cambra de Comerç de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, centrada en el potencial dels Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) com a palanca concreta perquè les empreses tradueixin l’eficiència en retorn econòmic i, alhora, en menys emissions.
Una reducció amb causes clares: indústria i electricitat, al centre del descens
L’OCCC va atribuir la baixada del 2023 principalment a la caiguda de les emissions industrials, amb una reducció de més d’un milió de tones, provocada per una combinació de menor activitat en determinades indústries intensives en energia i millores d’eficiència en processos productius, especialment en la indústria química, del ciment i la paperera.
També hi va contribuir la reducció d’emissions derivada de la generació elèctrica, marcada per una major presència d’electricitat de menor intensitat de carboni (incloses importacions), una menor activitat dels cicles combinats per factors de cost i un increment de la producció renovable. En paral·lel, es van observar reduccions en transport i sector residencial, mentre que metà i òxid nitrós van disminuir i els gasos fluorats van mantenir una lleu tendència a la baixa.
El repte estructural: el transport continua liderant les emissions
Malgrat el canvi de tendència, l’OCCC va assenyalar que el transport va seguir sent el principal generador d’emissions a Catalunya, amb un 34% del total, seguit de la indústria (26%) i del sector d’energia (13%). Agricultura i ramaderia van representar un 12%, mentre que residencial, serveis i residus van aportar aproximadament un 5% cadascun.
Aquest desequilibri sectorial explica per què la Generalitat, en la seva comunicació, va insistir que la dada positiva no era suficient i que calia “accelerar el ritme de reducció” per assolir els compromisos climàtics. En aquest escenari, els instruments que mobilitzen inversions d’eficiència de manera ràpida i replicable —sobretot en indústria i terciari— han guanyat pes en l’agenda econòmica
Què són els CAE i per què connecten directament amb la reducció d’emissions
Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) es van presentar com una d’aquestes eines. D’acord amb el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO), un CAE és un document electrònic que garanteix que, després d’una actuació d’eficiència, s’ha aconseguit un nou estalvi d’energia final equivalent a 1 kWh; per tant, una actuació amb 500 kWh/any d’estalvi pot generar 500 CAE.
La relació amb les emissions és directa: quan una empresa redueix consum d’energia final —mitjançant canvi d’equipament, millora de processos o rehabilitació energètica— disminueixen els kWh necessaris i, en conseqüència, les emissions associades al consum energètic. La novetat del sistema CAE és que aquest estalvi, a més de reduir factura, es pot monetitzar: el propietari de l’estalvi pot cedir-lo a canvi d’una contraprestació, recuperant part de la inversió en eficiència.
Un mercat regulat: com funciona i qui hi intervé
El marc normatiu del sistema es va establir amb el Reial decret 36/2023, que va implantar el Sistema de CAE com a alternativa (total o parcial) a l’aportació al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE) dins del sistema nacional d’obligacions d’eficiència. L’objectiu declarat era flexibilitzar el compliment d’obligacions d’estalvi, reduir costos i incentivar actuacions en edició, transport, indústria i serveis, oferint al consumidor final un benefici econòmic addicional via monetització dels estalvis.
Pel que fa als actors, el MITECO va descriure els subjectes obligats (comercialitzadores de gas i electricitat i operadors de productes petrolífers/GLP) com els agents que han d’assolir una quota anual d’estalvi i poden fer-ho via aportació al FNEE o liquidant CAE. També hi intervenen els subjectes delegats, que ajuden els obligats a aconseguir CAE; el propietari de l’estalvi i l’usuari final; i un verificador acreditat que valida actuacions i documentació.
El procés operatiu descriu que les actuacions executades a partir del 26 de gener de 2023 poden ser susceptibles de generar CAE; que només subjectes obligats o delegats poden sol·licitar-ne l’emissió després d’un dictamen de verificació favorable; que el Gestor Autonòmic analitza l’expedient i, si escau, emet els CAE; i que el Coordinador Nacional els inscriu al registre perquè puguin ser comprats, venuts i liquidats contra obligacions d’estalvi.
La jornada del Baix Llobregat: de la notícia macro a la decisió d’empresa
Amb aquest rerefons, la jornada celebrada a Sant Feliu de Llobregat va aterrar el debat en clau empresarial. Organitzada des de l’Oficina de Transició Energètica de la Cambra de Comerç de Barcelona al Baix Llobregat, la sessió va anar a càrrec d’Isabel Tejero Fernández, directora de Consultoria Energètica i CAEs a EFFIC. Aquesta sessió, va plantejar-se com una guia pràctica per descobrir i aprofitar el potencial dels CAE, amb especial èmfasi en el seu valor per a pimes: estalvi energètic, retorn econòmic i identificació d’oportunitats concretes.
El programa va combinar una part teòrica —per explicar què són els CAE, com funcionen i quins actors hi intervenen— amb una part aplicada, orientada a “analitzar el cas” de les empreses assistents, i un espai final de networking.
Des del punt de vista tècnic de l’Oficina, el fil conductor va consistir a vincular la fita de país (baixar de 1990) amb una realitat empresarial: l’èxit climàtic sostingut depèn d’una suma d’actuacions repetibles —renovació d’equipaments, optimització de processos, millora d’envolupants, electrificació eficient— i els CAE poden accelerar aquesta suma perquè transformen l’estalvi verificat en un incentiu econòmic addicional. El mateix disseny del sistema, basat en verificació i registre, reforça aquesta traçabilitat.
Mirant més enllà del 2023: pressupostos de carboni i necessitat d’instruments
En paral·lel a les dades d’emissions, el debat català ha incorporat eines de planificació com els pressupostos de carboni. El Parlament va aprovar els primers pressupostos per al període 2026-2030, amb la previsió d’assolir una reducció del 31% respecte de 1990 i amb trajectòries sectorials per residus, energia, indústria, serveis, residencial, agricultura i transport. Aquest mandat s’emmarca en la Llei 16/2017 del canvi climàtic, que estableix instruments de mitigació i governança climàtica a Catalunya.
És en aquest punt on els CAE es van interpretar com una eina complementària: si els pressupostos defineixen el sostre i la trajectòria, el sistema CAE pot actuar com a mecanisme de mercat per accelerar inversions d’eficiència amb efecte immediat sobre consum i emissions, especialment en aquells sectors on la reducció estructural és més complexa o requereix una capil·laritat elevada d’actuacions.
Comments are closed